Vis-a vis amb Jordi Roca al Celler de Can Roca

Hi ha qui diu que la paraula restaurant té el seu origen a França on se situa el que es podria definir com la primera casa de menjars. Per anunciar-la, el seu propietari va penjar a la façana un rètol que deia: Veniu a mi, homes d’estómac cansat, i jo us restauraré. No sé si d’aquesta darrera paraula en deriva el terme restaurant però del que sí puc donar fe és que avui, en el Celler de Can Roca, m’han restaurat l’estómac, l’ànim i els sentits. Sense reincidir amb més adjectius superlatius sobre l’univers culinari que els germans Roca han sabut construir (ja que només sóc una aficionada gormanda i tot el que digués quedaria curt i simplista) us puc explicar que el vis-a-vis va ser un luxe: entrevista amb el Jordi Roca, cuiner i artífex de la part més dolça del Celler, un geni dels fogons i les mànegues (pastisseres) i que no para quiet exportant l’essència de Can Roca en congressos i conferències d’arreu del món. I després... (ho sento perquè us faré venir salivera) em sacsejaren l’esperit amb onades de plaer (gastronòmic) desconstruint-me i tornant-me a construir amb el seu art i la seva exquisida presència. Com a cirereta de la jornada, em prepararen unes postres especialment tremendes, el sex in the beach del qual us faig partícips només gràficament perquè d’engrunes de sorra sablé no en va quedar ni una... 

Definició: vis-a-vis és una locució francesa que significa cara a cara. En francès antic, el vis és l’adaptació de cara del participi llatí visum del verb videre (veure). A les presons, també s’empra per definir la trobada privada de dues persones, a soles i sense supervisió…

Curnonsky* deia en el llibre La table et l’amour: La boca ens ha estat donada per menjar, però també per acariciar. Tots els grans enamorats que he conegut eren autèntics gourmets. La cuina i l’amor són un binomi indivisible?
Per a un cuiner, cuinar sense amor és incomprensible... A la cuina que fem a casa el darrer ingredient de totes les receptes sempre és: “... i una mica d’amor”.

Em convides a sopar a casa teva. És la primera vegada i t’agrado molt. Què em cuinaries per a seduir-me?
Ha, ha! Primer intentaria esbrinar què és el que t’agrada, què et motiva... Segurament et prepararia diverses cosetes en consonància a un ambient agradable, sensual... Tot i que m’hi faria a l’hora de sorprendre’t, posat el cas, el que menys importa és el menjar!

I si fos a l’inrevés?
Doncs triomfaries amb marisc, ostres, garotes... Mhhh! Tot això em posa molt! I per beure, un cava blanc. Les bombolles afavoreixen a trencar el gel, a riure, a celebrar... Ja veus que tot plegat seria intencionat.

Diuen que a la taula i al llit, al primer crit. Però si haguessis de triar?
Seria collonut menjar en el llit. S’hi val totes dues coses alhora?

En una intervenció a Els matins de TV3, Pilar Rahola deia que el sexe està sobrevalorat i que no hi havia res com un orgasme gastronòmic. I si jo et faig triar... amb quin et quedes?
Parteixen de dos llocs diferents, però en el fons tots dos busquen el plaer. No hi ha tria possible... Tots dos, si us plau.

A banda de la importància de la suggestió, no en va diuen que el millor afrodisíac és el nostre cervell, existeixen de debò els aliments afrodisíacs? O tot plegat es pura comèdia?
No ho sé. Jo penso que hi ha molt de placebo en tot plegat. El que és important de qualsevol menja és amb qui la comparteixes. Certs menjars em posen perquè m’agraden molt, moltíssim i és un fruir que es barreja. D’altra banda, siguem clars, jo puc anar calent amb ostres o sense...

L’amor: dolç o picant?
Començant amb quelcom dolç i acabant amb picant. Les dues coses, tant en amor com en gastronomia.

I el sexe?
El sexe..., picant, sens dubte!

La cuina del Celler de Can Roca és una cuina a tres bandes (Joan-Josep-Jordi). Veus viable aquesta estructura en el pla sexual? Dos són poc o tres multitud?
A casa ens funciona prou bé aquest joc a tres bandes, no veig per què no es pot extrapolar.

I si parlem de partenaires..., de proximitat, com els productes, o cuina internacional?
Suposo que per qüestions implícites a la meva professió (he de viatjar sovint per assistir a congressos, demostracions, etc.) es pot dir que no practico gaire el concepte de km.0.

Carn, peix o mar i muntanya?
Si peix es refereix a les fèmines, peix (i marisc!)

Pit o cuixa?
Pot ser el pollastre sencer?

Hi ha qui gaudeix del menjar i per a altres és un pur tràmit. I en sexe? Fast-Sex (traducció literal: aquí t’enxampo i aquí et mato) o com el moviment internacional per a la tutela i el dret al plaer Slow Food, Slow-Sex, subministrant els plaers sensuals de forma que ens proporcionin un goig lent i prolongat.

Depèn del moment i de la quantitat d’adrenalina que es secreti... El goig lent i prolongat, com amb el menjar, és sublim, però... certs establiments elaboren unes hamburgueses delicioses...

En sexe, harmonies inusuals amb coccions extremes o cuina senzilla i compromesa?
Últimament em complico molt la vida en tots sentits... Diguem que em faig moltes palles mentals... A la cuina, sobretot, propostes agosarades.

Una anècdota picant relacionada amb la teva professió?
Lligat amb Pilar Rahola, algunes clientes m’han dit que les postres que havien menjat eren millors que un orgasme... I jo em dic: cuinar orgasmes és collonut, oi?

A la cuina quina és l’olor més sensual?
La de gessamí i mandarina. Sobretot combinades. La dolçor del gessamí amb l’aroma cítrica de la mandarina m’evoquen sensualitat, feminitat... M’embriaguen.
I la textura?
La vellouté, la del vellut de la pell del préssec. La sensació vellutada, densa en boca, que et pentina el paladar... com la de la pell nua.
I l’aliment més complet en tots els sentits?
L’albercoc. És perfumat i vellutat. Quan te’l mires de reüll té unes formes molt sinuoses. És com un culet fantàstic! Crec que l’albercoc té molt de significat i sentit eròtic.

Una pel·lícula: El carter sempre truca dues vegades, La grand bouffe, Como agua para chocolate? Una altra? Tinc al cap una escena de la peli American Pie, en la qual un dels protagonistes fa l’amor amb (es folla) un pastís calentonet de poma. Em sembla una escena genial!.. I un acte molt sincer i íntim d’amor pel menjar.

La cuina és un bon lloc per practicar sexe? Sí, a la de casa... Amb la panxa plena o abans d’un bon àpat? Abans d’un àpat.

Recordes la teva primera vegada? Quants anys tenies?
17 anys i estava acollonit.

Què és el més patètic que has fet per amor? I per sexe?
Penso que tot el que es faci per amor deixa de ser patètic. Per sexe sí que n’he fet moltes, però no te les puc dir perquè son tàctiques de guerrilla que encara funcionen...

Un lloc de Catalunya per fer un pícnic gormand, mirar les estrelles i, si s’escau, fer margeres.
En qualsevol de les fantàstiques platges del nostre litoral.
I del món?
A les platges del Brasil.

Què t’hauria de fer perquè perdessis el cap?
Sóc una persona molt senzilla, no necessito grans coses. Tu no cal que t’hi esforcis gaire...

El lloc més estrany o morbós on has fet sexe.
Home, casa meva és un lloc força estrany...

Al llit, et deixes fer o ets emprenedor?
Emprenedor!
Amb els ulls...
Oberts.
A sobre o a sota?
De totes maneres i per arreu.

Que on hi ha pèl hi ha alegria hi estem d’acord, però... amb o sense?
Sense o arregladet.

Tanga, calces o culotte?
Depèn... Les calcetes m’agraden especialment.

Una icona eròtica catalana?
La presentadora del 3/24 en aranès! M’encanta com parla.
I de fora del nostre país? L‘Scarlett Johansson.
I l’antiicona?
La Carmen de Mairena.

Una de 40 o dues de 20?
Dues de 20!

Explica’m una fantasia.
Fa anys vaig veure una foto de la Mònica Bellucci nua amb tot el cos banyat en caviar. No em sabria greu menjar caviar (del que fos) en aquesta safata.

Em fas un streep tease. De què et desvesteixes? I si te’l faig jo?
De tot! No sóc gaire pudorós i esperaria que tu tampoc no ho fossis.

Si jo et proposo fer un intercanvi de parelles?
Crec que no ho faria. Quan estàs bé amb algú no et ve de gust canviar així com així.

I si et dic: “Jonny, Jonny, Jonny, fes-me mal”?
Seria estrany i segurament se m’escaparia el riure, no em va aquest rotllo.

Algun fetitxisme?
La roba interior.

Una erecció incòmoda que recordis.
Crec que aquesta ho serà a partir d’ara... Ha, ha!

El més marranot que t’hagin dit a cau d’orella... O que hagis dit?
El que es diu a cau d’orella no es pot dir...

I per acabar... M’expliques un acudit verd?
Un de l’Arguiñano: Quina diferència hi ha entre un musclo i una cloïssa? L’edat!

                                                                             Postres Sex in the beach

 
* Maurice-Edmond Saillant, Curnonsky (1872-1956): La seva vida bohèmia el va conduir a estudiar periodisme i a ser el prototip de l’amant de la bona vida (perfeccionista en el menjar i amb fama de fer córrer faldilles). És considerat el primer periodista gastronòmic.

Article del 31.03.2011 fruit de la col·laboració amb el diari digital www.directe.cat
http://directe.cat/138625

Obre la boca

Aprofitant que avui encara estem amb la ressaca festiva per la proclamació del Celler de Can Roca com a millor restaurant del món i amb el perdó i beneplàcit dels merescuts protagonistes de la diada, de cuiners estrellats, futures promeses, pastissers, sommeliers, prescriptors, periodistes gastronòmics i tots aquells que conformen aquesta galàxia tan apetent, avui fem boca amb les coses del menjar que, per corresponsalia o associació d’idees, tenen molt a veure amb les coses de l'estimar, encara que a vegades sigui per una estona, i mentida. 

Suposo que la dèria d’àvies i tietes amb el menjar ens ha creat certs patrons de conducta ja des de la infantesa. Les expressions dolces i matrones tipus “menja-t’ho tot!” o “com em menja el meu nen!” (expressió seguida d’uns dits que t’estrenyien les galtes i et feien anar, odiosament, el cap d’est a oest), amb la pèrdua de la innocència i en fer-nos grans han pres un sentit que, de ben segur, a la tieta Lola (que en pau descansi; ella i els seus dits) l’esparverarien. D’altres, més preventives o impositives tipus “no mengis amb la boca oberta” o “no xarrupis, que és de mala educació!” varen esperonar el nostre esperit transgressor i ens han portat, de grans, a xarrupar tant com hem pogut i a obrir la boca, i la porta, a tots els secrets del plaer gastronòmic i sexual amb similar voracitat.

A casa nostra tenim botifarres i llonganisses que pengen o fan brasa (s’erecten), gambots, sardines, naps, pastanagues, carbassons, cogombres, albergínies, calçots, plàtans i xirivies; caps de fava, pebrots, ous i cacauets. Petxines i cloïsses; patates amb cigronet, figues, carxofes, escaroles i conills; melons, peres, panses i culs amb forma de poma. També tenim Bollycaos, tigretons, petits suisse, formatgets i gallines velles, que fan bon caldo. N’hi ha que estan per sucar-hi pa i d’altres que ja se’ls hi ha passat l’arròs. I de macarrons, paons, pops i porcs, com de Joseps, Peres i Joans, a totes les cases n’hi han.

Fem petons de cargol (m’hi quedava bé i és una llicència que em prenc perquè tot té a veure amb llaunes), ens assaborim, ens llepem, mamem, xuclem, xumem i, al final, xarrupem. A uns els hi escaten el lluç i d’altres se la casquen. Fem caliu remenant les anques, grapegem les galtes del paner i juguem amb el fogó. Ens encigalem i ens posem calents com cuixes i si podem, pincem, enforquillem i empalem (abans, però esmolem l’eina), suquem el melindro, fotem un pinyol i també fem allioli (i si pot ser, que es talli, així anem provant...). I quan hem quedat ben tips, ens podríem fumar el puro (a casa o en un espai obert lluny d’escoles i centres mèdics, és clar...) i tornar a començar si és que el fal·lus no ha quedat flàccid (fregall) que llavors quasi millor que l’utilitzi per fer una esbandida als danys col·laterals variats del festí.

Hi ha qui gaudeix amb un bon àpat i per a d’altres l’acció de menjar és un pur tràmit. El sexe pot ser Fast-Sex (traducció literal: aquí t’enxampo i aquí et mato) o, com el moviment internacional per a la tutela i el dret al plaer Slow Food (associació vinculada a l’enogastronomia amb sentit de responsabilitat), Slow-Sex, subministrant els plaers sensuals de forma que ens proporcionin un goig lent i prolongat. 

Com a l’alta cuina fer sexe pot ésser una exaltació sublim de gustos i contrastos. N’hi ha que et cuinen a foc lent, amb saviesa i sensibilitat innata, fent gala de sòlids coneixements i amb una execució impecable; d’altres, de cuina senzilla i compromesa i amb contrapunts equilibrats t’asseguren que l’elecció és, si més no, una aposta segura. També trobem cuineres i cuiners que et suggereixen harmonies inusuals amb coccions extremes. La suma dels seus plantejaments radicals i una imaginació desbordant et porta a descobrir parcel·les inèdites de la teva fisiologia vs psicologia amb tele-transportació a la quarta dimensió sensorial inclosa. Però que, com tota cuina innovadora i transgressora, no és exempta de polèmica. També hi ha els que et cuinen repetidament i, amb la cadència, te n’adones que la seva cuina madura i creix en expectatives o els que, per poc destres o petulants, mai passaran a ésser el teu primer xef.

En sexe, les modalitats degustatives són múltiples i variades com ufana és la terra i extensa l’oferta gastronòmica de qualitat que tenim a casa nostra. Però tot té el seu contrapunt: també hi ha els que passen gana o tenen inapetència. La meva tieta Lola també tenia un remei casolà per solucionar el darrer problema: prendre tres tasses diàries d’infusió de menta.

Com passa amb gran part dels recursos populars, la seva eficàcia no està del tot contrastada però si la menta et fa posar calenta... ja és un primer pas.

PS. El títol de l’article l’he afusellat, directament, del llibre Abre la boca. Las mejores recetas sexuales para gourmets de la Carme Freixa. Una deliciosa proposta per vitaminar el desig amb el pròleg d’en Ferran Adrià.

La primavera ha arribat

La primavera ha arribat, tots estem enamorats. Llancem la roba pel balcó. Les dones espectaculars. No pararia d’estimar. Les hormones m’estan matant. Aquest temps em porta de cap. (Cançó d’en Gerard Quintana que corroboro).

                       

Ens queden, si fa o no fa, vuitanta set dies i onze hores de revolució hormonal, esplendor floral, mocs, eixavuiros, coïssor d’ulls i sobredosi d’antihistamínics i corticoides. I és que és temps de flors i aquest període d’exaltació vegetal, d’un no parar de pol·linitzacions i desponcellaments, d’esclat d’olors, simfonies de colors i simbologies sobre renovacions vitals té molt de poètic i plàstic però, alhora, i com quasi tot a la vida, de contrapartides: les inconvenients i molestes (per no dir putes, ui! ja ho he dit) al·lèrgies.

Aquest dimecres, amb l’equinocci de primavera, els espermatòfits (plantes amb llavor) encetarem oficialment una mena de mascletà que, ja sigui per mèrits propis o amb l’ajuda inconscientment interessada d’altris, els porta de cul repartint microgametòfits (grans de pol·len) a tota flor que mogui els malucs al vent i inseminant a tants estigmes com puguin. De fet el món floral és francament luxuriós. No és que jo tingui tendència fàcil a trobar sil·logismes amb el sexe per totes bandes, Carlos Linneo, el gran botànic del segle XVIII, ja ho deia tot catalogant més de 20.000 espècimens segons el número i disposició dels seus òrgans reproductors i esboçant-ne paral·lelismes amb els genitals humans. Perquè... no em direu que contemplar certes varietats d’orquídies no us suggereixen el sexe d’una dona? I què me’n dieu de les tècniques de seducció que les flors esgrimeixen per a atraure als insectes que els interessa? L’olor, les formes, l’acoloriment dels seus pètals... Tot és pura estratègia. Imagineu-vos a la Margarida amarada de rosada, balandrejant les seves sinuoses corbes mentre exhala un encisador aroma i amb el seu llenguatge (de les flors, clar) l’hi mussita, a cau d’antena, a un borinot :

- Vine, vine, borinoret meu, atansa’t al meu calze i dissemina’m... I el borinot hi cau de quatre grapes, evidentment.

N’hi ha (d’insectes...) que són el súmmum de borinots. Existeix un tipus d’orquídia que es coneix com a Ophrys apifera (pels poc doctes en llengües mortes, l’orquídia abella) que té una semblança tant afinada a l’abdomen femení de les vespes, que els mascles no només s’hi atansen embadalits sinó que, a més, hi ejaculen al damunt. I després del període refractari pertinent, el borinot-vespa salta amb les seves potetes a una altra flor. I de flor en flor, escampa una mica més del pol·len que tan bé fa a les meves mucoses, al meu aparell respiratori i al meu cos en general.

Un cos que, per cert, a banda d’incorporar el mocador indefinidament a l’abillament primaveral, es comença a desposseir (com qui desfulla la margarida) de capes i capes de franel·les, llanes i gore-tex i s’insinua, tímidament (o no) en formes. A banda de les flors, aquesta és una de les conseqüències més agraïdes d’aquesta estació: que de cop i volta te n’adones que al veí del quart, ha crescut durant l’hivern, i ja se li han harmonitzat les faccions (en especial la mida del nas en proporció a la resta de rostre) i que aquesta harmonització s’ha estès (i de quina manera!) a la resta del cos de forma generosa i prou estètica. I llavors, a més del mocador i els antihistamínics, incorpores antiinflamatoris per a contractures a la teva farmaciola portàtil. No sé que tenen aquests mesos que propicien les lesions cervicals...

I amb tant cop de cap i tanta flor que et deixa imaginar el que s’amaga a sota del proper pètal que es desfulli, la sang se m’altera. Digues-me primaveres però en aquesta època de l’any no pararia d’estimar. I deu de ser perquè se m’esvaloten les hormones. I no sóc jo que a la primavera vaig més sortida de l’habitual. La ciència em fa costat i m’exculpa. Resulta que la secreció de les hormones es regula des d’una zona situada en el centre del meu cervell. Aquesta zona va de la retina ocular fins a l’hipotàlem i com que els darrers dies de març, els de l’abril i els de maig tenen moltes hores de sol i llum (que arriben a la meva retina i van a l’hipotàlem) aquesta zona s’activa, més del què és habitual, i per conseqüència, la meva activitat hormonal (sexual) surt de mare. Benvinguda alteració!

Així que, i per anar acabant, si no sou dels que pateixen amb els microgametòfits, feu com Salomó en el Càntic dels Càntics 7, 12-14:  convenceu al vostre estimat (de poques o moltes primaveres) de sortir al camp i fer nit a les masies i, de bon matí, feu camí cap a les vinyes per veure com brotonen els ceps, si esclaten les gemmes i si els magraners floreixen. I allí, feu-li el do del vostre amor...